Podria passar en qualsevol moment i mentre els seus detractors suen només de pensar-hi, els seus defensors ho esperen com una fita mediambiental. El llop, potser l’espècie que més passions i pors desperta a parts iguals, necessita el primer hereu de la seva estirp catalana per obrir-se pas. Dues dècades després que es documentés el seu retorn, l’espècie no ha criat encara al territori i precisament darrere d’aquest no naixement s’escuda la Generalitat per negar-se a elaborar un pla de protecció oficial. Pressionat pel sector ramader, el Govern li ha atorgat el menor estatus en l’esborrany del seu catàleg d’espècies amenaçades (pendent d’aprovar), i descarta la reintroducció d’aquest esquiu cànid exterminat a escopetades a principis del segle XX.

Des de l’any 2000, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha detectat 15 exemplars (14 mascles i una femella) de llop Canis lupus italicus (la subespècie italiana) a les comarques de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès, el Ripollès i el Moianès. L’últim es va veure aquest any en una àrea d’alta muntanya del Solsonès. És un vell conegut, solitari i de pelatge gris, i la seva presència es va confirmar per primera vegada el 2017 a les muntanyes nevades del Port del Comte.

“Des de llavors s’ha anat movent en un radi molt ampli”, explica David Guixé, del Grup de Natura del Solsonès (GNS), que va captar amb la tècnica del fotoparament (instal·lant paranys fotogràfics) la seva última imatge (cedida per a aquest reportatge). A la fotografia dos ulls brillen en la foscor des de la seva inconfusible figura escanyolida. Al biòleg li agradaria algun dia poder documentar-ne la primera ventrada. “Seria impressionant. Als que ens agrada l’espècie defensem que torni a criar perquè té dret a ser aquí”, defensa.

Qui no vol que hi sigui és el sindicat majoritari Unió de Pagesos, en mobilització constant contra les polítiques de reintroducció de l’ós bru al Pirineu i que demana al Govern “no incentivar” la del llop. La Generalitat, de moment, acata. “No ens plantegem la reintroducció”, explica contundent Ricard Casanovas, director de Fauna i Flora de la Generalitat. L’acció de l’Administració ara com ara se situa en terra de ningú: no se’n fomentarà l’extensió però tampoc posaran pals a les rodes si decideix tornar per la seva pròpia pota.

Aquesta política, creu Casanovas, és la que més s’apropa a les dues posicions. “Es tracta de buscar el punt intermedi. Que tothom quedi content. Que hi hagi llop però no generi por”. El 2017 es van comptabilitzar fins a set atacs a la ramaderia a la zona del Port del Comte. La Generalitat preveu ajudes i compensacions als ramaders afectats, així com el reforç de les tanques de protecció per al bestiar.

Els ecologistes es queixen de l’esborrany del catàleg d’espècies amenaçades presentat pel Govern perquè, tot i que inclou el llop com a espècie amenaçada, es fa com a “extinta reproductora” i no “en perill d’extinció”. Aquest últim estatus, de més protecció, és el que se li pretenia donar en l’anterior esborrany redactat el 2010 i que mai es va arribar a aprovar. “No entenem què ha passat en aquests 10 anys perquè ara decideixin canviar-ne la categoria”, defensa Jaume Grau, d’Ecologistes en Acció (EA), que ha presentat al·legacions al projecte.

ampliar foto

A dia d’avui, aquesta categoria no obligaria la Generalitat a elaborar un pla de protecció fins que l’espècie criï i pugui pujar a l’estadi “en perill d’extinció”. “Llavors caldria aprovar-ho en un període de tres anys”, afegeix Casanovas. “En aquests 10 anys hi ha hagut canvis de criteris científics, i la legislació estatal permet a les comunitats inventar-se noves categories”, defensa el tècnic, que admet que l’experiència de ramaders amb el llop a Galícia, Cantàbria, Astúries i Castella Lleó, on es maten a desenes, ha influït en la decisió.

Malgrat tot, encara que s’aprovés el pla de protecció, Casanova deixa clar que tampoc implicaria la reintroducció. “El que canviaria és que se li donaria més publicitat a la seva presència”, explica el director de Fauna i Flora. En la pràctica, detalla Casanovas, ja fa anys que es fan accions a través d’un dispositiu d’Agents Rurals encarregat de seguir el rastre als tres exemplars escampats actualment identificats al territori.

Ignasí Castellví, president de l’associació pro llop Signatus, es mostra molt escèptic amb aquestes xifres. “És evident que hi ha més exemplars”. Com a exemple, cita el llop que va ser atropellat el 2018 al Baix Empordà i que la Generalitat no tenia identificat. També la presència el 2011 d’un exemplar a Castellterçol, a només 40 quilòmetres de Barcelona, que ja havia estat detectat des de feia vuit anys per veïns que ho van mantenir en secret. “I testimonis orals asseguren que també hi havia cries”, assegura Castellví, que confia que no es trigui gaire a fotografiar el primer llobató.