Troben restes d’os bru i malaquita en una cova prehistòrica sota el Puigmal
La cova prehistòrica de l’Embut, a 2.300 metres d’altitud sota el pic del Puigmal, a la Vall de Núria, va ser un punt estratègic d’aprovisionament de malaquita, a més de ser un punt d’activitat ramadera dels primers pastors del Pirineu fa més de 5.500 anys. Així ho confirmen les troballes de les excavacions que s’hi han fet aquest estiu.
S’han excavat vuit metres quadrats durant dotze dies i s’han trobat més d’un miler de peces. Destaquen restes òssies d’os bru del Pirineu, mig centenar de restes de malaquita, i fragments de vasos ceràmics fets a mà, restes de carbó vegetal i restes d’ossos d’animals consumits. Carles Tornero és el codirector del jaciment:
“La troballa té una rellevància científica molt important en tant que s’han documentat ocupacions prehistòriques que datarien des del neolític a l’edat del bronze, en una localització on fins ara les evidències d’ocupació humana havien estat bastant escasses.”
La malaquita és un mineral de color verd molt preuat que s’utilitzava com a element d’ornamentació, com a pigment o per a l’obtenció de coure per a la producció metal·lúrgica. Els investigadors n’han localitzat la procedència prop d’on hi ha la cova.
L’Embut és un jaciment prehistòric habitat pels primers pastors del Pirineu està molt lligat a altres que s’han localitzat dins el mateix parc natural de les capçaleres del Ter i del Freser. En concret a la bauma dels Fadrins i al roc de les Orenetes, a Queralbs, i al jaciment de Sota Palou, a Campdevànol. Uns jaciments que va descobrir l’arqueòleg ribatà Eudald Carbonell, que en confirma la relació:
“L’arqueologia que s’està fent aquí en aquest moment no és una arqueologia de profunditat en un sol jaciment per estar 40 anys aquí per saber qui l’ha ocupat, què hi ha passat…
Aquí s’està fent una arqueologia de xarxa on s’ha de tenir en compte l’alçada, perquè com més alt sigui el territori més podem saber quines condicions d’adaptabilitat hi havia, i també des de les valls. Les muntanyes i les valls formen part d’un mateix relleu.”
Davant aquestes descobertes els investigadors ja han anunciat que els treballs de recerca continuaran, per posar en valor el patrimoni històric i arqueològic del parc natural de les capçaleres del Ter i del Freser.
